El libro "Cuba i Catalunya influencias Mutuas " relata esta relación histórica. Ver enlace en AMAZON
Els nacionalistes de tots els països han de saludar de tot cor el tercer aniversari de la proclamació de la República en la xamosa illa, i els catalans amb més entusiasme encara, per les circumstàncies que tothom ha de comprendre sense necessitat de detallar-les. En aquests temps en que grans Estats semblen amenaçar constantment la personalitat de les petites nacionalitats, és un fet remarcable el de la consecució de la Independència de Cuba, tants anys sotmesa al jou del mateix Estat que governa a Catalunya. És un fet remarcable, perquè els qui coneixen, i be prou que la coneix tothom, l’evolució de les aspiracions cubanes, han de veure en ella lo que pot un poble quan vol. L’autonomisme cubà, que durant molts anys va treballar per a la implantació del règim que els nacionalistes catalans oficialment desitgem per a Catalunya, o sia per l’Autonomia, sols varen trobar oposició i més oposició en els governs espanyols; burla darrera burla, repressió darrera repressió, càstigs, afusellaments, presidis i desterraments.
Molts cops ho hem dit que aquest sistema era llavor de llibertat, i per això els mateixos que per les vies legals reclamaven uns poquets dels drets que la naturalesa dona als pobles amb personalitat, varen ésser els mateixos que per una llei natural varen aixecar, més tard, el “crit de Baire” alçant-se en armes contra Espanya. No és pas necessari, ni convenient per a la integritat de la redacció de La Tralla, fer els comentaris que se’ns acuden referents als desastrosos resultats de la guerra última. Encara és prou fresc el record per a que els nacionalistes catalans tinguem necessitat de fer-ho present. Sols sí que hem de repetir que els òrgans de la premsa catalanista no varen mai callar (amb perill evident) de fer manifestacions francament lleials respecte al criteri que ens mereixia la política repressiva i la militar d’Espanya a Cuba. [...] Per què obrir ferides al cos ferit si ja la gloriosa bandera blava i blanca oneja hermosament en els edificis públics de la perla americana! No vulguem recordar-nos-en d’aquelles corrues de malalts que ens tornaven i d’aquelles esteles de cadàvers que els transatlàntics deixaven en son camí. No vulguem recordar-lo el quadro de la guerra amb els seus munts de morts, cubans i peninsulars, els uns en defensa de la llibertat de la seva Pàtria i els altres en compliment de las lleis de l’Estat. [...] Ja fa tres anys que es proclamada la República a Cuba. [...] Al commemorar aquest fet, volem abstenir-nos de tot elogi perquè creiem que n’hi ha prou en fer ressaltar la prosperitat de la república novençana amb dades fidedignes. Aquest es el més gran elogi, al que hi afegim el nostre crit sincer i emocionat, amb el que volem demostrar las nostres simpaties a la valenta illa. Avant Cubans! Visca la República de Cuba!
De Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950), futur director d’En Patufet-el setmanari més popular fins al 1938-, a La Tralla(19-V-1905). Tal dia com avui, fa 114 anys, van notificar a Folch i Torres i altres periodistes que se’ls processava pel número commemoratiu de la independència de Cuba (imatge de la portada). Josep M. Folch i Torres es va exiliar.