¿Dónde encontrar mis libros?

En Amazon podeís encontrar dos libros míos: 'Síndrome de Ulises,' y Del Procés a la República'

páginas vistas

sábado, 2 de junio de 2018

No volem més cops. (No queremos más golpes). Judit Neddemann escribe la mejor canción del 1-O.


"Aquí teniu el nou videoclip.
Una cançó que no hauria d'existir però que donades les circumstàncies la cantaré tantes vegades com calgui. "
Judit Neddermann


De todos los intentos de canciones que he escuchado sobre el 1 de Octubre. Sin dudas esta canción muy macerada de Judit Needdermann, es sin dudas la mejor que he escuchado.
Por la música, por lo alejada de querrer ser un panfleto.  Por ser metáfora de una crónica que viví y escribí a mi manera en mi libro de crónicas sobre el Procés.
Es verdaderamente triste reducir esta compositora e intérprete a la canción política. Ella es más bien una cantante de jazz que se mueve en el bien en el bossa, el latin jazz , con una sutileza poderosa. Aunque en esta canción la presencia del bajo hacer recordar felizmente a un maduro Sting.

Esta canción es muestra de que tengas la sensibilidad que tengas, lo que pasó el 1-de Octubre del 2017 en Catalunya es algo transversal y está en el ADN de muchos.
La pieza está dentro de su cd nuevo NUA. Donde el soul jazz, el samba, la canción de autor se reparten prota. Una canción de Fito Paez; excelentemente interpretada me sorprendió mucho. "Yo vengo a ofrecer mi corazón,"


No volem més cops. 

Ofegaràs milers de crits, buidaràs els carrers. Brutes de sang, les teves mans tacaran el teu nom.
Qui sembra misèria recull la ràbia, ràbia del qui despert/ la indiferència i la calma mata i defensa el seu dret a ser.
I amb total impunitat/ tanqueu ulls que ja mai més podran mirar/ aquest món que està malalt, que agonitza d’egoïsme i de maldat.
I amb total impunitat /colpegeu les nostres mans que estan amunt /demanant que us atureu/ i així pugui ressonar la nostra veu.

No volem més cops/(4) 
T’amagaràs darrere l’escut, no sabrem mai qui ets. 
Els teus sentits refusaran/ els nostres clams.
Qui sembra la por recull el dolor, dolor dels qui ara dempeus/ criden amb força la seva història i recuperen el seu poder.
 I amb total impunitat/ tanqueu ulls que ja mai més podran mirar /aquest món que està malalt, que agonitza d’egoïsme i de maldat.
I amb total impunitat colpegeu les nostres mans que estan al cel /demanant que us atureu i així pugui ressonar la nostra veu. 

No volem més cops(4)

No hay comentarios:

Publicar un comentario