"L'hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
Miquel Martí I Pol
damunt les coses.
Miquel Martí I Pol
Ayer fue el primer día de Boira intensa en las afueras de Barcelona. La niebla hace una extraña escenografía en la carretera, peligrosa, pero muy plástica que recuerda el puntillismo del pintor francés Georges Seurat que envolvió la luz blanca en puntos de colores.
Boira, es una de las palabras en catalán que me gustan, y uno de mis poetas predilectos de esta lengua: Miquel Martí I Pol, hizo uso de ellas de forma extraordinaria, en versos que hoy me rescatan de una soledad, no programada que me hizo escribir:
"La niebla de, ayer, se convirtió en metáfora de no verte..."
"La niebla de, ayer, se convirtió en metáfora de no verte..."
A mí rescate vendrian Maria Rita cantando una canción: "Me Deixas Louca," y Miquel con Tarda de boira:
"No passa cap pensament a través
d' aquesta boira feixuga que fa dies
aïlla el poble i tots els que hi vivim.
No gaire lluny d' aquí deu fer sol, i potser
tu el frueixes, solitària com jo.
¿Què importa el temps que faci a fora
si no podem estar junts? La distància
de cor a cor no serà pas menys dura
si la boira s' aixeca. No em fa falta
cap tarda rutilant: només tu em manques"
d' aquesta boira feixuga que fa dies
aïlla el poble i tots els que hi vivim.
No gaire lluny d' aquí deu fer sol, i potser
tu el frueixes, solitària com jo.
¿Què importa el temps que faci a fora
si no podem estar junts? La distància
de cor a cor no serà pas menys dura
si la boira s' aixeca. No em fa falta
cap tarda rutilant: només tu em manques"
Georges Seurat
